1 1 adj. [LC] Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms. 1 2 adj. [LC] Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l'enemic a peu ferm. 1 3 adj. [LC] per ext. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut ferma. Una convicció ferma. Una ferma resolució. 1 4 [LC] fer ferm Lligar, cordar, subjectar, etc., d'una manera segura i sòlida una cosa. Han fet ferma la corda on s'agafaran. 1 5 adj. [LC] Que indica fermesa. Parlar amb veu ferma. Un posat ferm. 2 interj. [DE] [LC] ferms! En la milícia, veu de comandament donada a un subordinat perquè es quadri. 3 1 m. [OP] Superestructura d'una carretera, que suporta directament el trànsit i descansa sobre l'esplanació, a la qual transmet les càrregues que suporta. 3 2 m. [LC] Part d'una corda, peça, etc., on es fa ferma. 4 1 f. [LC] Cosa que serveix per a fer fort quelcom. 4 2 f. [LC] Llenca cosida a la vora d'alguna roba. 5 1 f. [HIH] En dret català, aprovació feta pel senyor d'un feu o pels contractants, al peu d'una escriptura pública o contracte. 5 2 [HIH] ferma de dret Garantia que donaven les parts pledejants d'acatar i complir la resolució que caigués en el judici.
